COM PODEM TRACTAR ELS SIMPTOMES DE LA MENOPAUSA?

<a href="https://www.freepik.es/vector-gratis/ilustracion-concepto-menopausia_25182717.htm#query=tratamiento%20hormonal&position=6&from_view=search&track=ais">Imagen de storyset</a> en Freepik

Tot i que moltes dones presenten una transició a la menopausa sense clínica, la majoria presenta simptomatologia causada per les alteracions hormonals amb una repercussió variable sobre la seva qualitat de vida.

Només s'ha demostrat una clara associació entre el dèficit d'estrògens i la presència de fogots i de clínica urogenital.

Els fogots solen ser transitoris i quan interfereixen en la qualitat de vida, podem optar per tractar amb:

• TERÀPIA HORMONAL: estrògens sols o combinats o amb tibolona
• TRACTAMENTS DE SEGONA LÍNIA:

- S'ha demostrat eficàcia amb fàrmacs com paroxetina, citalopram o escitalopram, la venlafaxina i desvenlafaxina, o fàrmacs com la gabapentina, pregabalina i clonidina, però l'evidència és baixa. 

- No hi ha evidència clínica que avali l'ús de suplements dietètics rics en isoflavones, o suplements amb soja.

- Les tècniques de relaxació amb una respiració rítmica i lenta controlada amb el diafragma en el moment d'iniciar-se el fogot sí que ha demostrat disminuir la simptomatologia. 

Amb relació a l'atròfia vaginal de la síndrome urogenital, solen ser persistents i es poden tractar amb:

- Estrògens vaginals.

- Estrògens per via oral sols o combinats.

- Tibolona.

- Ni la fitoteràpia ni els lubricants han demostrat efecte sobre l'atròfia, però els lubricants ajuden a millorar la simptomatologia, sobretot durant les relacions sexuals.

Hi ha una possible associació entre la presència de menopausa i incontinència urinària. Aquesta millora amb els estrògens vaginals, però empitjora si s'usen per via oral.

La disminució de la libido requereix un abordatge integral i individualitzat, perquè hi ha molts altres factors que hi intervenen. 

Amb relació als riscos de tractar amb teràpia hormonal per via oral, hi ha evidència de risc de càncer de mama, ictus i tromboembolisme, sobretot quan el tractament té una duració de 10 anys i més en dones entre 60 i 69 anys.