INDEX DE MASSA CORPORAL

La OMS defineix la obesitat com una acumulació anormal o excessiva de greix que pot ser perjudicial per a la salut. De fet la SEEDO (Sociedad Española para el Estudio de la Obesidad), parla dels obesos com aquells que presenten  percentatges de greix per sobre dels valors normals: 12 a 20% en homes i del 20 a 30% en dones.

No obstant, donades les dificultats per a determinar el greix corporal s’utilitza un indicador, l’índex de massa corporal (IMC) per a diagnosticar i classificar la obesitat. Es més senzill aconseguir una balança i un metre que aparells que determinin el greix com seria, per exemple, una  impedanciometria. En base al IMC classifiquem la obesitat/sobrepès en:

-             Pes insuficient:         IMC < 18,5

-             Normopès:                IMC 18,5-24,9

-             Sobrepès grau I:       IMC 25,0-26,9

-             Sobrepès grau II:      IMC 27,0-29,9

-             Obesitat tipus I:        IMC 30,0-34,9

-             Obesitat tipus II:       IMC 35,0-39,9

-             Obesitat tipus III:     IMC 40,0-49,9 (obesitat mòrbida)

-             Obesitat tipus IV:     IMC > o igual 50,0

En la població infantil i juvenil s’utilitzen com a criteris els valors específics per edat i sexe del percentil 85 i 97 del IMC.

L’IMC no es massa fiable en gent gran i esportistes però es la mesura més utilitzada per a diagnosticar la obesitat donada la seva facilitat d’utilització i la seva reproductibilitat. El pes ha de ser obtingut sense sabates i en roba interior amb una balança de 100 gr de precisió. L’IMC s’obté de dividir en pes en Kg per la talla en metres al quadrat.

L’IMC juntament amb la determinació del perímetre abdominal que veurem més endavant ens orienta sobre l’adipositat de l’individu i ens dóna idea del risc associat al pes que presenta.

Fins aviat!