HIDRATS DE CARBONI

I avui comencem a introduir-nos de ple en el món de la nutrició. Procuraré no fer-me massa teòrica ni pesada i us insto a que em feu saber si voleu que entri més amb uns o altres temes.

Començarem amb els temuts HIDRATS DE CARBONI.

La principal funció dels glúcids o hidrats de carboni és la de proporcionar energia a l’organisme, i ho fan d’una manera molt neta, sense deixar quasi residus en la seva combustió, per això alguns òrgans del nostre cos, com el cervell només utilitzen hidrats per a obtenir energia.

Els hidrats també es fan servir per crear molècules complexes juntament amb els greixos i les proteïnes, i també ens poden ajudar a cremar proteïnes i greixos i utilitzar-los com a font d’energia.

Podem tenir present que hi ha tres tipus d’hidrats de carboni:

• Els midons o fècules, presents a cereals, llegums, patates... que són els components fonamentals de la dieta humana. De fet són polisacàrids, cadenes de molècules molt petites, que per poder ser utilitzats per l’organisme han de dividir-se en monosacàrids. En aquest procés de divisió, digestió, intervenen enzims presents a la saliva i el budell, i és important que prèviament hagin estat sotmesos a escalfor (cuinats, torrats..), o no es poden digerir.
• Els sucres, monosacàrids o disacàrids, que estan presents en fruita, llet, sucre, mel... Els monosacàrids (glucosa, fructosa, galactosa), són absorbits pel budell sense que calgui digerir-los, convertint-se doncs, en una font molt ràpida d’energia. Els disacàrids (sacarosa, maltosa, lactosa), han de ser digerits prèviament per l’acció d’un enzim.
• La fibra, present a fruita, verdura, fruits secs, cereals integrals i llegums, són molècules tant complexes que no podem digerir-les i arriben al budell  gros sense que s’hagin assimilat.

I ara me n’adono de que ens caldria fer un repàs sobre com funciona la complexa digestió. En la propera us faig cinc cèntims.

Fins aviat!